La no victòria d’en Marià comença a notarse

Hoy firmando el finiquito yo reboso de ilusión

me he quedado sin trabajo, en paro, y sin liquidación

Con el coche, con el piso, con mis gastos que marrón

tío, vaya suerte, hago yo el cuarto millón!

Pues si, noi. El pròxim 28 de març torno amb el cotxe carregat amb tots els meus trastos de sanlucas. Ja feia uns dies que preveia que podria passar algo i al final ha sigut aixi.

Intentaré buscar feina un altre cop a la F3 spagnola, pero nose com estarà el tema, els equips diria que ja estan prou formats i aquestes coses. Haurem de mirar.

De moment estaré aquí aquesta setmana de vacances (ja estic a igd).

Pels demòcrates de veritat

Els recordo que tenim una cita amb aquest senyor.

Vagin fent lloc a les seves agendes pel dimecres 5 de març, que és l’únic dia que don Mariano té previst vindre a Catalunya. Si no hi ha canvi de plans (veig’s atemptat, mort sobtada o indisposició gàstrica del candidat) el míting es farà a l’Hospitalet a les 8 del vespre al pavelló l’Hospitalet Nord. Hi haurà espanyolitat, patriotisme i ganxitos amb la forma del bigoti d’Aznar. Escurin-se bé la gola per vitorejar uns quants “Mariano presidente”, “Zapatero terrorista” o el meu preferit “Rajoy, lo tuyo sí que son cojones”. Enllustrin bé els seus uniformes del Montclar i els seus polos Tommy Hilfiger. Empapin-se d’il·lusió per poder contribuir al canvi. S’acosten quatre anys brillants, ensumo flaires de pura genialitat. Senyors, per fi tenim un líder.

Amunt Espanya, collons.