Recital literari

1-    Una història de por.

Aquesta història tingué lloc el passat dissabte a les 6 del matí (hora irlandesa, on el sol ja brilla des de fa ben bé una hora).

Resulta que un bon jan estava dormint quan de sobte es desperta perquè sent que hi ha algú dins la seva habitació. Instintivament diu algo com: “What the fuck are you doing here” es miren ambdos una mica sorpresos i el primer surt per la porta. El bon jan que estava dormint es dirigeix cap al menjador per intentar aclarar la situació. Ingenuament es pensava que era algún amic borratxo d’algun habitant de la casa que per algún motiu desconegut havia decidit utilitzar el quarto de bany que hi ha dins l’habitació del primer. Sorprenentment l’intrús ja no era al menjador i no hi havia cap altre habitant de la casa despert.

La sorpresa arriba quan en bon jan torna a la seva habitació i comprova que la finestra està oberta de bat a bat i el sabó de dutxa que acostuma a estar al marge de la finestra està col·locat damunt un dels contenidors de basura que hi ha al jardí.

2-    Una història divertida

El mateix protagonista de la història anterior…..

És potser ja sabut per alguns que aquest jove un dia caminava per una ciutat de terres Irlandeses quan sobtadament es retorbà un vell amic que havia conegut en terres Sevillanes i que actualment es troba vivint en la mateixa ciutat de terres irlandeses.

Fins aquí la història podria quedar com a anècdota divertida. Ara bé, la segona part:

Aquest divendres resulta que aquest noi es dirigia a trobar-se amb uns amics en un pab quan sobtadament torna a veure una cara reconeguda entre la multitud de gent que passeja pel carrer un divendres després de sopar.

Sí, el Francesco. Aquí la coincidencia agafa un to més surrealista. Es tractava d’un tio italià que havia coincidit a Sevilla amb el nostre amic (ell estava fent l’erasmus), un parell d’anys després es retrobaren casualment a Bologna, d’on ell era nascut i finalment fa un parell de dies s’han retrobat a Irlanda.

Entre ells comentaren de posar-se d’acord en quin serà el seu pròxim destí per així evitar la feina de trobar-se casualment i de pensar per separat on anar per al final prendre una unica decisió.

3-    Una història sobre la quotidianitat….

És ja ben sabut per tothom que els irlandesos condueixen al revés. Però no us penseu que és l’única cosa que fan al revés, segurament n’hi ha moltes més. Jo em centraré però amb una màquina que també fan servir del revés. Aquesta màquina és accionada en un 90% dels casos pel nostre amic. La màquina en qüestió es diu rentaplats.

Normalment els que tenim al volant a l’esquerra podriem entendre que abans de depositar un plat en el rentaplats s’ha “d’esbandir”. Especialment si sempre en aquest plat hi pots trobar grans restes de Ketchup. Doncs bé, el mètode Irlandès seria posar tots els plats sense “esbandir” accionar el renatplat i després comprovar com un 20% dels plats està brut i et toca “esbandir-lo” a posteriori.

Això és una cosa que en nostra amic va aprendre tant ràpid com que quan has de creuar un carrer has de mirar al sentit contari de l’habitual (encara ara li costa….)
En nostre amic també estava habituat a veure basos col·locats dins el rentaplats amb el sentit oposat al que seria habitual per rentar-los sense que quedin plens d’aigua bruta.

Aquest matí però ha vist una cosa que l’ha encuriosit més de lo habitual. Es tractava dels habituals plats plens de ketchup però aquest cop eren quatre un damunt de l’altre col·locats en posició horitzontal.