Es pot comprimir l’aigua? I a qui collons li importa? Viatgem junts en el tramvia del coneixement i descobrim-ho de la mà del sempre dubtós rigor de la Wikipedia, webs de desfassada estètica i més merda que es perdrà pel ciberespai com diarrea en el fang.
“Pensemos por un momento que vertimos cierta cantidad de agua en un recipiente rígido abierto por arriba y que ajustamos un pistón en la abertura hasta tocar el agua. Si empujamos el pistón hacia abajo con todas nuestras fuerzas, veremos que apenas cederá. Por eso se dice a menudo que el agua es “incomprensible” y que no se puede apretujar en un volumen más pequeño. Nada de eso, Al empujar el pistón sí que comprimimos el agua, pero no lo suficiente para medirlo.”
“Tanto el agua como el aire no tienen limite de compresion, la limitacion es totalmente tecnologica no fisica. Si tubieramos una camara en la que se pudiera comprimir a atmosferas infinitas llegariamos a optener materia pura.” (transcripció literal, eh?)
“Los puentes de hidrógeno mantienen las moléculas de agua fuertemente unidas, formando una estructura compacta que la convierte en un líquido casi incompresible”
Sincerament, m’interessa més la vida d’aquest home:
“Desde muy joven Colt mostró gran interés por las armas y explosivos. Fue expulsado a los 16 años del centro en el que estudiaba ciencias al destruir parte del edificio durante un experimento. Su padre, propietario de una fábrica de tejidos de seda, lo envió en un viaje por mar hasta la India.”
No és meravellós?
Aquesta entrada ha estat enviada el Dijous, Febrer 28th, 2008 a les 12:59 pm i està arxivada sota Uncategorized. Pots seguir qualsevol resposta a aquesta entrada a través de la sindicació RSS 2.0.
Pots deixar una resposta, o utilitzar un retroenllaç de la teva web.
Febrer 28, 2008 a les 3:26 pm |
Com mola, també em vax trobar la primera web que cites buscant informació sobre el tema.
Realment em crec més la wiki que “allò”, ja que em digui que 100 litres d’aigua es poden comprimir un 4% amb una força d’una tonelada, i que just abans digui que la compresió de l’aigua no es pot mesurar….
Faig el valent i poso un parell d’exemples:
Pregunteu-li al X2 que passaria (si l’aigua fos tant compresible) al apretar el pedal del fre amb totes les forces possibles en un vehicle que va a 200km/h (aigua~liquid de fre), o que passa quan a un cotxe li entra aigua a la cambra de combustió.
O pregunteu-li a l’Alejo que en seria dels pistons hidràulics, o de la premsa hidràulica.
Tot i així molaria crear materia pura.
Febrer 28, 2008 a les 10:42 pm |
Pregunteu, pregunteu, pregunteu…El cas és que com acostuma a passar JO tenia raó i vosaltres NO.
Febrer 29, 2008 a les 12:57 pm |
Si, tot hi que continuo pensant que si 0.999…(periòdic) és 1, 0,0000….1 és 0.
Otra cosa mariposa (la qüestió de la qual s’ha originat tot això), com no acostuma a passar amb el tot poderós Carbonell NO tenies raó en que la pressió que sentim al submergir-nos sigui degut a la “compressió de l’aigua” és més no té res a veure, si vols informació: wikipedia i enciclopèdies varies
Febrer 29, 2008 a les 1:57 pm |
Això és tot el que aquest debat a provocat en la meva humil persona:
, , , , , , , , , ,etc.
Febrer 29, 2008 a les 3:40 pm |
1er 0,9 periòdic a la pràctica és = 1. Això no t’ho vaig discutir en cap moment, ja ho sabem de la ESO. Una altra cosa és que per definició, com deia el lopes, siguin coses diferents.
La discusió numèrica de la nit va ser que tu deies que un nombre molt petit (ex/1E-50) és 0. I això no és així. D’acord que és menyspreable en qualsevol càlcul “normal” si vols preguntar-ho a l’aleix o al pardos (si es tracta de pasta el saló tpoc et donarà la raó i es possible que sigui el benefici màxim del campo a la borsa) però a escala de coses que existeixen aquestes xifres si que poden ser significatives. Per exemple, el nombre estimat d’àtoms de l’univers OBSERVABLE és de 1E80 posem que el teu cos tingués COM A MOLTÍSSIM 1E30 àtoms. Això voldria dir que ets una 1E-50 part de l’univers, segons el teu parer tu no existeixes. Segons el meu, ets menyspreable.
2on Sobre el tema de la pressió, el cos humà és una cosa física que per interaccionar amb l’entorn necessita que aquestes interaccións siguin reals. Jo deia que la sensació de pressió havia de tenir alguna relació amb la “compressió de l’aigua” que segons tu era nul·la. Dius: “és més no té res a veure”. Jo dic que tot té a veure. Es clar que és molt fàcil dir simplement, com tu vas fer, que el que notes és el pes de l’aigua que tens per sobre xò clar això és fum. Com el notes? Quin és el procés o el mecanisme? A nivell molecular hi ha d’haver alguna interacció que determinades cèl·lules específiques del nostre organisme detectin i enviin la informació al sistema nerviós central.
La meva idea (que en cap moment he contrastat a la wikipèdia o en bases de dades de revistes científiques d’un cert rigor com s’ha de fer quan vols informació científica fiable) és la següent:
El tacte funciona quan d’alguna manera els xocs de les molècules forànies interaccionen amb aquestes cells específiques, com més xocs, amb més intensitat es rep el senyal. Què passa amb la pressió atmosfèrica? Si poguéssim entrar des de fora l’atmosfera i caiguéssim flotant lentament fins a la superfície terrestre (deixant de banda el fet de no poder respirar i posarnos més que morenos pels UVA) aniriem trobant-nos que degut a la gravetat la densitat de l’aire anés creixent i que això per tant afectés amb el nombre de xocs moleculars amb aquests receptors cel·lulars traduint-se amb la sensació d’increment de la pressió. Si això fos cert, extrapolant-ho al medi aquàtic passaria el mateix i per això vaig concloure que l’aigua era compressible.
Febrer 29, 2008 a les 5:02 pm |
T’oblides de la definició de presió en un medi líquid (vale si l’aigua a 1 metre de profunditat te una compresió 0, o 1E-1000000000000…..) o he posat abans, però no se si has mirat alguna definició de pressió algun lloc, o has buscat les propietats d’un medi com l’aigua a algun lloc, MIRAT-HO siusplau, i descobriràs que en un medi com l’aigua no només aguantes la força del pes de sobre, sinó que estàs rebent “forces” per tot arreu.
/*Parlo suposant*/
Si no vaig errat la pressió no és una sensació que vingui del tacte, sinó de la compresió que el nostre cos pateix al rebre una força més elevada a la que estem acostumats.
/*Fi Parlo suposant*/
Res més, vull parar amb la “discusió” d’enteradillos, a veure si algú que i enten del tema algun dia ens dona una masterclas.
Febrer 29, 2008 a les 5:35 pm |
Ja ho sé que no només aguantes la força del pes de sobre i que reps “forces” per tot arreu. Sobre el teu supòsit, estic d’acord en que la pressió ve de “la compresió que el nostre cos pateix al rebre una força més elevada a la que estem acostumats” però no creuràs que sabem que hi ha aquestes forces per obra de l’esperit sant. Alguna cosa tangible ens ho ha de fer notar. En fi, això ho arreglem aquesta nit al carrer si tens ous, després del capitol de Lost fent unes timbes seria ideal, us tinc una sorpresa preparada. UUuuUUUUUUuuu…..